COM PARLEM AMB ELS NOSTRES FILLS?
ELS SABEM ESCOLTAR?
ELS SABEM ESCOLTAR?
I... ENTENEN EL QUE DIGUEM
El passat 3 de febrer es va realitzar una xarrada a càrrec de Tere Nadal, psicòloga del centre i organitzada per l'AMPA. Van assistir al voltant de 55 persones. Esta ha segut positiva ja que tots tenien dubtes o interpretaven malament alguns conceptes i esta ens ha ajudat a rectificar allò que podíem no estar fent bé.
Hem aprés que la comunicació és la base de la relació que no sols és verbal sinó també no verbal (abraçades, jocs...) i sobre tot saber escoltar. Que comunicador no és el mateix que xarrador, cosa que la totalitat dels assistents confonien. Hem d'intentar crear un hàbit de comunicació practicar-ho tots els dies. Establir contacte visual és molt important, per tant deixarem el que estiguem fent i escoltarem. Cal emprar una veu assossegada i ferma (amb tranquil.litat). Evitarem preguntes com que has fet hui?, d'on vens? ... Frases senzilles. Dir al xiquet el que es pensa i evitar els nos. No passa res si alguna vegada expliquem les nostres emocions.
Per altra banda hem d' esmenar alguns errors que es fan freqüentment: Permetre-ho tot, cedir després de dir que no, l'autoritarisme (ací mane jo), és important tindre coherència entre el pare i la mare, no donar crits, no complir promeses o les amenaces, no ensenyar-se a negociar, no escoltar, exigir.
En resum, intentarem aprendre a escoltar sempre a nivell del xiquet si es fixem traurem molt, fer converses breus, comptar les nostres coses, respondre a les sues preguntes i si no les sabem respondre els ho diem . Tindre cura de la comunicació verbal.
Els assistents isqueren en ganes de més.
Agraïm des de l'AMPA la vostra assistència
"L'objectiu de qualsevol pare hauria de ser, manar bé però poc, i estimar bé i molt."
"Els xiquets adquireixen confiança i seguretat quan troben una autoritat que els marca límits apropiats i ferms."
El passat 3 de febrer es va realitzar una xarrada a càrrec de Tere Nadal, psicòloga del centre i organitzada per l'AMPA. Van assistir al voltant de 55 persones. Esta ha segut positiva ja que tots tenien dubtes o interpretaven malament alguns conceptes i esta ens ha ajudat a rectificar allò que podíem no estar fent bé.
Hem aprés que la comunicació és la base de la relació que no sols és verbal sinó també no verbal (abraçades, jocs...) i sobre tot saber escoltar. Que comunicador no és el mateix que xarrador, cosa que la totalitat dels assistents confonien. Hem d'intentar crear un hàbit de comunicació practicar-ho tots els dies. Establir contacte visual és molt important, per tant deixarem el que estiguem fent i escoltarem. Cal emprar una veu assossegada i ferma (amb tranquil.litat). Evitarem preguntes com que has fet hui?, d'on vens? ... Frases senzilles. Dir al xiquet el que es pensa i evitar els nos. No passa res si alguna vegada expliquem les nostres emocions.
Per altra banda hem d' esmenar alguns errors que es fan freqüentment: Permetre-ho tot, cedir després de dir que no, l'autoritarisme (ací mane jo), és important tindre coherència entre el pare i la mare, no donar crits, no complir promeses o les amenaces, no ensenyar-se a negociar, no escoltar, exigir.
En resum, intentarem aprendre a escoltar sempre a nivell del xiquet si es fixem traurem molt, fer converses breus, comptar les nostres coses, respondre a les sues preguntes i si no les sabem respondre els ho diem . Tindre cura de la comunicació verbal.
Els assistents isqueren en ganes de més.
Agraïm des de l'AMPA la vostra assistència
"L'objectiu de qualsevol pare hauria de ser, manar bé però poc, i estimar bé i molt."
"Els xiquets adquireixen confiança i seguretat quan troben una autoritat que els marca límits apropiats i ferms."
